Alter egos
Sóc a l’Hogar Tesape Porá. Tot molt bé. L’arribada i la reintegració han anat bé de moment. Sempre poden sorgir paridetes, aquí tot és molt intens, i petites parides supuren. Però de moment tot ok.
Aquesta nit hi ha hagut una tormena en plan tropical al·lucinant. Ha estat genial. Quan m’he despertat el matí era fresquíssim i l’ambient netíssim. Bé, aquí sempre és netíssim. Això és el passat, i el passat fa molt bona pinta. Recordeu quan a Cal Anton els carrers no estaven asfaltats? Quan les botigues tenien cartells fets a mida, ni neó ni mierdas de franquicias? Doncs aquí és bastant això. Per suposat que hi ha botigues de mòbils i tot això, això no és el paradís (de fet és un els països més corruptes del món i això ho paguen, també, els pobres), però té un no sé què que m’agrada. Almenys a curt termini.
Ara niré a sopar amb una voluntària de Jerez que està aquí 15 dies mes, i amb les “ties” (cuidadores). De tant en tant convé prendre la fresca perquè l’Hogar pot arribar a saturar. I les nenes tenen molta energia, són 35, i el dia és bastant llarg.
Aquí el menjar engreixa, i això no m’agrada. No em puc permetre comprar roba nova… 
La nena de la foto és la Carmen, una nena increïble, sempre contenta, sempre riu, gens conflictiva, no té enemigues (aquí s’enfaden molt entre elles: ella no), divertida, simpàtica, etc. Vaja, el meu alter ego..
