40

A les 24h agafo l’autocar a El Chaltén. A les 17h arribo a Los Antiguos. Travesso la part de la Ruta 40 sense asfaltar. Magrada. Una experiència interessant. Tant d’espai, tant d’aire, animals lliures, rius que van fent sense que els atabalin, ocells planejant, aquí i allà. El camí alterna rectes i trams sinuosos. L’autocar és semicutre, el conductor és simpatiquissim, els viatgers som tots perfils “motxil·la i tira milles”, excepte un matrimoni listillo. En una parada per descansar descobreixo el sentit de la paraula “fred que pela”. Tot és aprenentage. Escolto Lloyd Cole. Estan asfaltant alguns trams. En paral·lel. Veure les obres és com veure l’home preparant-se per arrassar-ho tot. És qüestió de temps. Per sort, ho he vist abans que passi. Sap greu saber que passarà i que es dirà que és progrés.