Boira

Jo pensava que avui dormiria a Villarrica (Paraguai) i en canvi dormiré en un hotel mono mono de Montevideo (Uruguai). Anem a dir-ho de nou, a veure si de tant dir-ho se mincrusta: el present mana, no cal preveure, millor no anticipar. La boira de Santiago, espessa com una mala cosa de cop i volta, ha endarrerit el vol cap a Montevideo i hem perdut la connexió. Hotel pagat i tardeta de gratis visitant el centre de Montevideo, ciutat portenya que mha recordat Barcelona una mica. I no se si aixo mha agradat. La tarda era una mica gris, feia vent, sonava Tanya Donelly, tot era crepuscular, una mica nostalgic. Marxar de Santiago ha estat una mica trist; per primera vegada en el viatge noto que no en tinc prou amb la meva motxilla, que hi ha coses que no puc endur-me i que hauré de trobar a faltar ressignadament. Suposo que el viatge comenca a tenir veu propia, suposo que la vida i la seva complexitat comenca a marcar territori i a reptar tota planificació que pugui fer. Ha arribat lhora descollir i de renunciar a alguna cosa en cada decisió. Aixo sassembla una mica a allo dalla, pero els motius son positius, i aixo consola.
Dia estrany, de ressaca. Ahir vaig menjar formatge de gruyere argentí acompanyat dun vi merlot xile bonissim. I pa amb prunes. Tot molt correcte. A les 3.30am mhe hagut de despertar, he dormit 2 hores, i a les 6.30am ja era a laeroport. Ara son les 19h i segueixo sense dormir, he patejat Montevideo a full, estic rebentat i necessito dormir. Es un dia cansat, dimpas, cap a un nou retrobament amb lHogar i tot el que significa. Avui toca reposar, digerir Santiago, relaxar la ment i lego, i tornar a la calma sense perdre de vista que, en el fons, es tracta de viure i assumir els riscos.