La vall (22 de juliol del 2010, de Puno a Cusco-Perú)
Una cançó de Jane Siberry diu : “you rise every morning, wondering what in the world will the world bring today, will it bring you joy or will it take it away, and every step you take is guided by the love of the light on the land and the blackbird’s cry, you will walk in good company“. Es diu “The Valley“, i quan diu “you” es refereix al destinatari de la cançó, que viu a les valls, i quan es desperta al matí es pregunta com li anirà el dia, i és guiat per “l’amor de la llum de la terra i pel plorar de les merles”.
Camí de Cusco des de Puno, passem per una vall genuïna, la carretera sinueja entre els Andes, cims nevats i cims pelats de color verd, del color verd de la vegetació i les roques, com els del MachuPicchu, aquell verd de molsa que sembla pintat a sobre, com les pel·lícules en blanc i negre colorejades a posteriori. Són unes set hores de trajecte, set hores recreant-me com un nen amb bambes noves, mirant a un costat i l’altre, resseguint el riu, els marges nèts, les vaques pasturant, el color tan transparent que quan el reflex del sol fa angle cap a m’autocar em cega els ulls i ric, penso que quin festival de tot, veig les vaques i les camperols, que són indígenes, moltes dones, vestides amb les robes típiques, les de sempre, les que no han bescanviat per cotó, nylon o polyester. Al marge de la carretera sovint s’hi està asseguda una senyora, o un nen, mirant com passen els cotxes, a menys d’un metre, immutables, amb el barret de palla i una serenor andina edificant. Cases d’adobe, algunes amb sostre de palla també. I mercats d’intercanvi de bestiar: són superfícies recollides per uns murs baixos dins de les quals hi porten ovelles, vaques, i fan el trueque de tota la vida; enveig un parell des de l’autocar, desitjo baixar i barrejar-m’hi, escoltar què diuen i com, però l’autocar va per feina, només s’atura en el límit interdepartamental de Puno i Cusco, en el que seria la versió andina d’una àrea de servei, amb uns lavabos útils, quatre paradetes amb artesania tèxtil i penjolls diversos, i una senyora amb un parell de llames que fa l’agost deixant-se fer fotos, atracció que comprovo que entusiasma força turistes, que en aquest cas em demanen que jo els faci la foto amb la seva càmera, petició que atenc amablement. La vall és verda i respira oberta, no és humida amb ombres, és oberta i magnificient. Els pobles són de postaleta, amb el riu creuant-los (rectifico: amb el poble edificant-se als marges del riu), cases d’adobe, algunes autèntiques cabanyes de mínims, pintades als murs amb missatges propagandístics, nens i nenes corrent a la vora de la via del tren, animals pasturant, que és el que han de fer. Els ponts sobre els rius són fràgils. El llit del riu està enfonsat, senyal que el caudal ha baixat molt.
A mesura que ens atansem a Cusco la cosa perd noblesa. Els pobles es compliquen: perden l’homogeneïtat, l’armonia. Una antena gorda per aquí, un edifici brut per allà, pintades grolleres i conflicte social: “no nos rendiremos“, diuen uns, davant d’amenaces ecològiques per l’aigua. Un bé preuat. La carretera trampeja el riu amb ponts de ferro lletjos. En alguns prats, cremen la malesa i deixen capes negres que semblen estores arrencades de mala manera. En els turons, en la part alta de les faldes de les muntanyes, sovint s’hi llegeixen frases fetes pels homes per als homes. Frases d’autoafirmació dels pobles, del país, Perú, frases visibles d’arreu, una mena de gran hermano moral rural.
Veient això, tot això, el recorregut sencer, es pensen coses. Un dels pensaments recorrents és: mentre allà passa tot el que passa, aquí passa això. I sempre ha estat així.
Sempre.
I això em fascina. Xuta Koeman la falta a Wembley, això estava així. Mohamed Atta enfila cap a les torres bessones, això estava així. Surt el sol a Capellades, això està així. Escric aquesta frase en aquest moment, això està així. I quan tu llegeixis la frase que he escrit, això també estarà així.
De manera que segueixo mirant per la finestra embadalit. Em sento com l’agulla d’un tocadiscos rascant el vinil i fent-lo sonar.
