Jobs (Montevideo, 24 de gener del 2011)

Llegint un article sobre la renúncia de Steve Jobs per salut m’assabento que és budista i vegetarià, disciplinat, estricte, adoptat, intel·ligent i no complaent. A l’article esmenten com a noticiable el fet que ell no ha negat mai que és dur en les relacions laborals i ell diu que la seva tasca com a responsable de l’empresa és treure el millor de tothom que hi treballa. I treure el millor no vol dir ni mimar ni ser condescendent, sinó treure el millor. Però per treure el millor d’algú, primer s’ha de saber o almenys intuir què és aquest “millor” que la persona té en potència i es vol habilitar. I després saber fer-ho, tenir l’habilitat de crear les circumstàncies propícies perquè aflori el talent. I sovint el talent sorgeix quan se’l força, se’l repta, se’l posa a prova. En absència de tensió i d’estímul, el més habitual és que no passi res de diferent, que es mantingui l’ordre amb tota la seva càrrega de talent o d’absència de talent. La mediocritat viu d’això, i per això és tan freqüent, perquè no li cal res per sobreviure, per perpetuar-se. Per això les empreses són com són, la queixa de la feina està tan estesa, el perfeccionisme és tan perillós per la salut i les coses són com són i no com podrien ser.